Com triar la millor tipo?

Depèn de l’ús que se li vulgui donar a la tipografia, perquè moltes vegades la llegibilitat és tan important com el caràcter de la lletra.

Tota la informació d’aquest post l’he traduït del blog letritas, de Juan Pablo de Gregorio i a banda hi he afegit aportacions meves.

tipo caracteristiques

La forma

El seu esquelet. Per a una bona llegibilitat en el tipus de text, necessitem tipografies amb un esquelet sense complexitats innecessàries, i que sigui el més simple possible, perquè el sobredisseny no sigui un element que distregui. Així fixem l’atenció en el que estem llegint, i no en la forma de la lletra.

El pes

Quan parlem del pes de la lletra parlem d’una coherent relació entre el negre que emet la forma, i la llum que entra entre les lletres (blanc de pàgina o contraforma). Molts dissenyadors abusemde tipografies light que generen una pàgina massa clara. Resulta molt cool, però depenent de l’extensió del text, sol cansar molt després. Imagineu a un estudiant universitari estudiant al bus de nit mentre viatja a la ciutat on ha de donar la prova. Una tipografia massa lleugera, amb una mala llum. Resultat: mitja pàgina llegida i la resta del viatge dormint.

El Contrast

El contrast es refereix bàsicament a la diferència de gruix entre les verticals i les horitzontals. Explicat millor, la diferència entre els traços més gruixuts amb els més prims. Una bona tipografia hauria de resistir diverses generacions de còpia, ha de ser robusta sense ser grollera.

Alçada x

L’altura x mostrarà de quina mida és el cos llegible la lletra. Ascendents i descendents massa llargues aconseguiran un escurçament de la línia de cos de text, que insistim, és on es concentra la major quantitat de la informació llegible.

Alçada de les majúscules

Antigament les majúscules es dissenyaven del mateix port de les ascendents, o en ocasions més grans encara. L’efecte que provoca una paraula escrita en majúscules (com VOCALS) dins de la frase sol ser un atemptat a la lectura en línia del text.
Quan escrivim la paraula “Garamond” amb Garamond sembla com si la “G” fos un dinosaure i la “a” fos la seva presa 😉

Terminacions

Quan ocupem una tipografia per escriure un text, moltes vegades hem de veure-la en gran, com en avisos publicitaris, etc Ja que s’usa com a tipografia corporativa. El simple fet que estigui mal dibuixada és més que una bona raó per descartar-la. La gran majoria de les tipografies tenen males terminacions, i això els dissenyadors no ho hauríem tolerar.

Gris de text, o gris de textura

Filem ja una mica a nivells més macro. Quan escrivim un text, i veiem la textura que produeix el bloc (conjunt de lletres juntes), aquesta ha d’estar homogènia. Si hi ha lletres que ressalten perquè estan més gruixudes que altres, és perquè el tipus de text està mal dissenyat. Molts tipògrafs exageren engrossint les verticals de les majúscules respecte a les de les minúscules, creant un desagradable efecte en el gris de la textura del text.

Comprovar que el set estigui complet

Quantes vegades s’han trobat amb que ens falta un caràcter!? I ens surt error? Ha de ser una de les sensacions més desastroses que existeixen, ja que cal començar tot de nou. Molts tipògrafs NO dissenyen la “ñ”, els accents, els signes d’interrogació, els punt i coma, i els signes de tall de paraula o els números. És millor revisar bé la font abans de lamentar-ho.

La família

Comprovar que la família tongui totes les variacions d’estil possibles (bold, italic, regular…) i que pugui resoldre els problemes de disseny que es puguin presentar en un paràgraf és l’ideal. Difícilment es pot dissenyar amb una tipografia que només tingui la versió regular. Avui dia es necessita destacar mitjançant itàliques, o fer servir les negretes en els subtítols o canvis de tema. Una altra cosa que sol ser molt important, és que la itàlica sigui igual de llegible que la regular, i que no estigui plena de figuretes rebuscades.

El interlletratge

Hi tipografies que senzillament no se’ls va fer interlletratge, i funcionen molt malament. Un bon dissenyador corregeix els interletrajes que no li semblen correctes, però és massa tediós anar corregint-los tots. Hi ha programes com InDesign que fan aquesta feina automàticament, però mai queda el bé que ho fa el mateix dissenyador tipogràfic.

Via: Juan Pablo De Gregorio

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s